Ja fa temps que ho passo realment bastant malament a l'hora de començar a escriure una crítica: perquè? Bé, si ho sabés la veritat és que ara mateix no estaria escrivint aquesta burrada, perquè hi hauria posat remei i vosaltres podríeu estar llegint sobre el grup, que, al cap i a la fi, és per el que heu entrat a llegir aquesta crítica.

Total, que sempre tinc les idees, la direcció que ha de dur la crítica, les animalades que escric pensant que faran riure a la gent, i m'acabo adonant que tinc un sentit de l'humor molt minoritari, tant que només l'entenc jo, però el motor d'arrancada no hi ha manera de que arrenqui amb garanties o si més no amb coherència.

Total que quan me n'adono, ja he escrit mitja crítica, i acabo pensant en la cara d'assassí que posarà en Fausto quan vegi que m'he excedit en més de 100 paraules i la feina de traduir totes aquestes paraules que, sincerament, no porten enlloc.

Per sort amb aquests francesos ni hauria prou amb la meitat d'una crítica normal per a comentar-los, perquè, per desgracia per a ells, aquest "Magnus Imperium" va de més a menys. Comença bé, amb força, semblant al heavy-thrash dels Brainstorm però de seguida s'apaga, les bones idees comencen a esvair-se o a aparèixer en comptagotes.

El cantant, últimament sembla que només se parlar malament dels cantants, s'hauria de no extralimitar amb els tons, podria ser un molt bon cantant, però fa més del que se li demana, i meditar més a fons les melodies vocals. El nivell musical és bo, però amb això no se'n fa prou. Aprofundir una mica més no seria un pecat, si no quelcom necessari per polir defectes i fer que el futur sigui més prometedor que no aquest incert present.

Devi