 És curiós trobar un segell argentí amb un grup finlandès, sobretot veient que hi són des del principi, cosa que vol dir que fou una aposta clara des del primer moment per part d'Icarus, i una forma de no limitar-se a les pròpies fronteres i demostrar que, en això de la música, la única frontera real són els gustos musicals.
També és molt curiós escoltar i analitzar les cançons d'aquest grup de Death Metal Melòdic amb moltes atmosferes i alguns tocs èpics. La primera impressió que et pot donar és que siguin versions Death de temes de Happy Metal, Pop o, fins i tot, Country. Melodies senzilles i breus que es fan molt enganxoses. Melodies que es van repetint constantment, canviant de tempo mitjançant la base rítmica i la veu.
Però tot seguit, ho escoltes millor i t'adones que hi ha un treball impressionant a cada tema, aquelles melodies simples i curtes es van complicant i allargant a mida que transcorren els segons. Això passa sense cap canvi sobtat a les cançons, tu encara estàs movent el cap seguint la primera melodia quan t'adones que estàs escoltant quelcom molt més complex i d'una qualitat compositiva i musical acollonant. La qualitat musical va en relació a la qualitat del so, com tot el que es grava a Suècia i Finlàndia, siguin discos, maquetes.... estic segur que te'n vas a un d'aquests dos països amb una gravadora de mà i una cinta dolenta i, gravis el que gravis, tindrà qualitat digital.
I les lletres... parlen d'un heroi, però a aquest no li surten els músculs fins a les aixelles, ni va en calçotets per la vida, ni amb l'espasa sempre a la mà, ni amb dracs varis i variats per tot arreu. El títol del disc "August Wernicke" es refereix a un home com qualsevol altre condemnat a ser un heroi, condemnat a suportar els pecats de l'home... haurà de suportar també el teu de no escoltar-te aquest disc?
Lluís Batlle
|
