Finntroll tenen especial habilitat per a dues coses, una per musicar festes alcohòlico-paganes d'aquestes que ja quan comencen penses “això no pot acabar bé” i, efectivament, sigui pels efectes de l'alcohol o pels efectes que et requisa la policia, no acaben bé. I l'altra habilitat de Finntroll és el canviar de vocalista mantenint la línia musical de la banda íntegra, sense que els fans es queixin pel canvi, ni que es provoqui una escissió d'opinions.
Encara que alguna gent els conegués ja amb el seu primer disc, la majoria els varem descobrir amb el gran “Jaktens Tid”, a qui va seguir un més que decent “Nattfödd”, l'èxit que van tenir va fer que apareguessin amants de la Humppa i de la Polca per tots costats, i, al seu torn, competidors en el mateix terreny musical, els principals, sens dubte, Korpiklaani. Però mentre Korpiklaani ens porten un disc cada pocs mesos, esgotant la seva creativitat i la nostra paciència, la línia de Finntroll ha estat més honesta.
Des d'aquell “Nattfödd” només hem tingut un disc, pràcticament acústic, provocat per un costat per la voluntat de no voler estancar-se com els seus imitadors-competidors, i per un altre per una llarga etapa de mala sort entre els seus membres. Ara entren novament a l'escena metàl•lica amb aquest “Nifelvind”, que no ofereix massa novetat, però recupera la línia i l'energia d'aquests primers cd i ens porta a pensar que hi haurà més festes amb resultats nefastos però amb una banda sonora que ens privi de pensar en ells mentre transcorri la festa i l'alcohol.

Lluís