Encara que la lògica no sigui igual per a tot el món, si usem el sentit comú i aquells que no coneixen la lògica s'insuflen uns quants litres d'alcohol o drogues del tipus que sigui, més o menys podrem arribar a un acord del que és un bon disc i el que és un disc dolent. Diferenciar entre un àlbum realment bo i un altre políticament correcte però que no passa de ser un més de tants ja és més difícil i molt té a veure el teu estat anímic i la teva intenció de voler fer-te entendre. En aquest cas crec que breument aconseguiré transmetre el missatge.
“The Premonition” és ja el cinquè treball d'una d'aquelles bandes que Gus G. va crear per a recreació personal i de fet, si els càlculs no em fallen, Firewind és l'única banda que manté, ja que ha decidit anar abandonant la resta de grups per centrar-se en el que pel que sembla és el que més l’omple musicalment. Com anècdota i fet més destacat d'aquest nou treball del guitarrista, comentar que aquesta és la primera vegada que la banda repeteix formació en dos discos consecutius.
Anècdota de banda, sembla que l'estrès no era el causant de la falta d'idees de Gus G.. Centrat en un sol grup, tampoc aconsegueix assolir la frescor, qualitat, puresa, ni el “punch” que va aconseguir als seus inicis amb qualsevol dels seus grups, i encara que els músics (destacant evidentment Apollo Papathanasio) fan un bon paper, el conjunt de les cançons no són allò esperat ni arriben a atreure massa l'atenció del seguidor, deixant “The Premonition” com un treball més en la discografia del senyor G.
I poc més…

Sergi