Després de totes les lloances cap a la veu privilegiada i única de l'Apollo Papathonasios que hem fe t al llarg dels anys en aquesta web, al programa de radio, amb els amics. no em podia creure que el que anticipaven els últims dos discos d'estudi de Firewind pogués convertir-se en una realitat tan tangible: és un disc avorrit de collons.
Ni un sol tema que ens cridi l'atenció, ni una melodia vocal per la qual intentar salvar una cançó, ni un polsim d'intensitat que ens faci intentar ser menys durs amb Firewind. res. Així que, si ells no es maten per compondre i tocar, jo tampoc em mataré per fer la crítica, i directament el disc passarà a la nostra habitació de cds destinats a ser sotagot a mesura que els altres cds destinats a ells perdin el colorit de la seva impressió superior.

Lluís