Van passant els anys, i ni que sigui un acte subconscient, sempre volem més, més de tot. Del nostre cotxe volem que sigui més potent. Dels nostres amics, que es deixin veure més i que convidin a més cerveses. De la nostra xicota, que ens deixi fer-li més coses o que ens faci més o, si més no, que ens deixi a la seva germana més jove. Sigui en el terreny que sigui, sempre volem més.
I això es tradueix també en la música. Ens trobem amb un disc que ens agrada, i comencem a seguir la banda, demanant més i més a cada disc (fans d'AC/DC, sé que no esteu entenent res d'això, tranquils, demaneu-li a un amic amb bon gust i molta paciència que us ho expliqui mitjançant dibuixets, a poder ser, i si els aneu repassant cada dia, potser algun dia ho entengueu, però si no és així, no desespereu, és normal en el vostre cas).
Així, els que amb un mínim gust per la música, vam descobrir als Harem Scarem i, per tant, vam quedar enamorats d' ells, els vam anar demanant més i més a cada disc, arribant a criticar algun molt bon disc només perquè no era millor que l'anterior.
Al final es van separar, i ens van deixar amb la cara d'Urkel d'"He estat jo?". Ara torna el seu vocalista Harry Hess, acompanyat del ja mític Dennis Ward, per presentar-nos aquest nou projecte.
Si seguiu amb la idea en ment de Harem Scarem, passeu d'aquest disc, ni de bon tros està a l'altura d'aquells grans de l'AOR, això és molt més senzill, més simplista, més tranquil.let. Però si cercàveu un cd per escoltar tirats en el sofà, de relax total, per gaudir d'algunes bones melodies vocals, de forma tranquil.la, doncs First Signal són una bona opció, encara que als fans de Harem Scarem ens agradaria que tingués més de tot.

Lluís