Flyleaf són un d'aquests grups condemnats a la comparança. Hi ha grups que busquen aquesta comparança i hi ha altres que la troben, i com en molts casos, Flyleaf no sabem a quin grup pertanyen.

En aquest cas, tenim el cd debut d'una jove banda nord-americana amb una simpàtica senyoreta a la veu, Lacey Mosley, que sens dubte ens recordarà a la forma de cantar de Sandra Nasic dels Guano Apes (amb un timbre una mica més Evanescence). L'única cosa que la Lacey no trenca la veu com ho fa la Sandra i deixa aquesta tasca per als companys masculins del grup (cosa bastant intel·ligent, com a mínim de cara als directes, i si no que l'hi preguntin a qualsevol que hagi assistit a un concert de Guano Apes).

Comparança a banda, la música es mou en aquest metall d'última generació, melòdic amb tocs de mala llet, amb ritmes i jocs de veus de vegades presos del funk, de vegades del jazz... en definitiva, tot el que faria que un amant del cuir i samarretes de maiden vomités sense haver engolit la seva dosi diària de cervesa de supermercat.

Un so menys rocker que els Guano Apes i una producció més neta i menys industrial que Evanescence fan de Flyleaf una bona opció musical i no només una banda clònica que aprofita el tiratge.

Lluís