 Vam quedar flipats amb el seu anterior cd "August Wernicke", realment genial, un àlbum de Death amb escales més altes del normal i bastant felices per ser Death, que els hi donava un toc diferent, una veu gutural potent com poques, una bateria demolidora, etc... doncs bé, amb aquest "Fermina" ho han enviat tot en orris.
La veu és neta en gran part del disc amb un registre i uns tons que recorden als cantants d'indie de principis dels 90, la bateria lenta i simplona, al igual que les melodies, que semblen composades per un xaval que està en la seva segona lliçó de solfeig (recordem que en la primera no va poder assistir a classe). És a dir, és un d'aquells discs que no és que se' podien haver estalviat i no hagués passat res, sinó que si no l'haguessin fet m'haguessin estalviat un temps que no em sobra i que l'he malgastat escoltant això i fent pa present crítica.
Això sí, el disseny està molt bé, llàstima que no l'hagin aprofitat per un bon disc...
Lluís
|
