Definitivament hi ha qui toca sostre amb la seva primera aparició en escena i a partir d'aquell moment la cosa s'ensorra inexorablement.

Ja no se quina etiqueta els haig de concedir a aquests alemanys però, ja han travessat les fronteres del happy metal i no se si anomenar-los "caramelet metal", perquè el seu sentit melòdic ja frega les cotes del auto masoquisme il·lustrat. Seran un grup paral·lel però és que hi ha moments en que no se si són músics de metal o la sireneta de Walt Disney al baix, dos teletubbies a les guitarres, un osset amorós a la veu i la nina Barbie a la bateria, i ens estan enganyant a tots!

Que algú li digui a en Dan Zimmerman que mentre en Chris Bay està gravant les veus, li mossegui un testicle a veure si canta amb un mínim de mala hòstia, que de vegades no estaria de més.

A destacar, i a sobre és que té collons la cosa, "Far Away" que han publicat com la última cançó del disc. No podien posar-la la primera, avisar que és l'únic tema que té un mínim de decència i bon rotllo, musicalment parlant, i ens estalviàvem la resta?

Suspesos.

Devi