 Segon cd d'aquests alacantins, que han fet un salt qualitatiu bestial des d'aquell primer i homònim disc, i juntament amb Sphinx i Abyss (amb qui giraran després de l'estiu) es converteixen en la tercera sorpresa d'aquests darrers mesos i, com aquestes bandes, en una més que ferma banda candidata a ocupar una posició de privilegi del Metall espanyol.
Si alguna cosa ha millorat per damunt de tot és la veu de Dani, a la que encara li queda molt de treball i molt per aprendre, però ja els hi agradaria a molts dels que són a "dalt" tenir un tros de veu com la seva i controlar-la com ell ho fa, doncs en alguns moments on sembla que vagi a fallar, no tan sols no falla sinó que ens sorprèn fent el que semblava difícil, encara més difícil, però amb una soltesa que espanta.
Els músics compleixen amb escreix les expectatives, tot i que encara que amb treball per fer, i les composicions molt currades, i més quan moltes bandes, com les abans esmentades, adquireixen personalitat i un so propi dins del power metal melòdic introduint tocs progressius, neoclàssics, etc... Mentre que Furia Animal es manté en la puresa de l'estil, i destacant d'entre les moltes bandes que el practiquen, cosa que requereix molt de treball i una gran habilitat.
A destacar temes com "Entre Tú y Yo" o "Enseñando a Matar" realment bones i a més a més aquesta última cantada a tres veus per Leandro Martínez (ex-vocalista d'Overlife que ha col·laborat en la composició d'alguns temes) i John Negrete (actual vocalista d'Overlife), y "Hotel California", que almenys no és la típica versió de l'"I Want Out".
Lluís
|
