L'altre dia anava jo pel carrer pensant en lesbianes, quan de sobte, vaig passar per davant d'una botiga de discos i vaig dir-me a mi mateix "Com que em sobra la pasta, aprofitaré per comprar-me algun disc, doncs tampoc és qüestió de venir aquí a comprar préssecs". Una vegada a dins de la botiga, vaig tornar a parlar amb mi, doncs no està mai de més el contrastar opinions amb un mateix, i vaig dir-me, "Jo, que sóc un tiu diferent de la resta, també necessito escoltar música diferent que estigui en consonància amb el meu intel.lecte suprem, així el millor que puc fer és demanar-li al bon senyor botiguer que em recomani quelcom digne de la meva distingida persona". Així que jo, tot decidit, em vaig acostar a l'encarregat i li vaig dir: "Bon senyor botiguer, avui em sento valent, i m'acabo de prendre un got de cola-cao que m'ha proporcionat una gran harmonia entre la meva aura espiritual i l'univers que m'envolta, així que seria tan amable de recomanar-me un disc original, diferent i digne de mi?" al que ell va replicar "Oh bon jove grimpador, has vingut al lloc adequat, tinc el que estaves buscant, ni més ni menys que Furvus!", però jo tot estranyat vaig dir-li: "no estaràs intentant colar-me una relíquia que ningú vol comprar, no?" "Per què ho dius, perquè està ple de pols?" "Doncs sí" "No home no, és que els bons discos, com el bon vi, han de passar un procés d'envelliment" "Doncs no se'n parli més, me'l quedo!".