Grup de metall melòdico-power (oh! Déu! Qui ho hagués dit veient el títol del disc!!!) que no deu estar molt feliç amb la música que fan, doncs li posen de tot per acabar essent un garbuix d'instruments impressionant.

El principal instrument que "destaca" és el violí, encarregat d'obrir els temes i acompanyar- los de manera omnipresent... un violí amb so totalment a l'estil Mägo de Oz, també trobem per allà un cello i una flauta, però a diferència dels espanyols, els Galloglass fan una música força més potent.
També trobem alguns teclats de l'estil Children of Bodom, cosa que crec que és l'únic que m'ha cridat l'atenció en les meves sessions d'intentar separar mentalment els instruments.

La veritat, tenen algun tema com "Remember the Fire" d'un Power Metal bastant correcte, fent servir la secció de cordes no elèctrica com a fons de forma molt encertada, amb l'únic defecte d'un cantant que falla en els aguts més alts. Però la majoria de cançons són un caos d'instruments d'on només destaca la veu i la bateria, la resta es confon en una immensa bola de so. Una nota cultural per als joves: temps enrere, als que feien això amb els instruments, els anomenàvem punkys.