Crec que ni jo mateix sóc capaç de creure'm el que estic a punt d'escriure. I el millor de tot és que ni estic sota els efectes de l'alcohol, ni he provat les drogues, ni tinc cap True Metall amenaçant-me amb una banya víkinga de segona mà. Bé, allà vaig: Kai Hansen s'ha dignat a fer quelcom mínimament decent. Fins i tot amb un títol tan infame i baix com és “Land Of The Free II”, fins i tot així defensaré el resultat final d'aquest nou àlbum dels alemanys encapçalats pel senyor Hansen. I aniré més lluny encara; crec que vista l'escassa o nul·la evolució compositiva de la banda els últims anys, i el resultat obtingut per Helloween en aquest intent de tercera part dels Keepers, aquest conjunt de dotze tracks és el més adequat per representar la segona part del que ha estat un dels millors discos i referent del gènere.
Evidentment no tenim composicions originals mai fins ara escoltades ni un nivell envejable de composició, però sí que apreciem un lleuger intent de canvi respecte als seus últims treballs, sent més directes i emmascarant un xic els habituals temes pastelons més propis del Happy Metal amb més força i agressivitat, tant instrumental com vocalment, cosa que no deixa de sorprendre'm, però que vull destacar insistentment.
Gamma Ray no crec que estiguin en condicions de tornar a gravar res que s'assembli el més mínim al que va significar aquell LOTF, però almenys han donat un bon pas endavant respecte a totes les escombraries gravades els últims anys i aquesta segona part de LOTF no danya ni la imatge ni el record d'aquell gran àlbum.

Sergi