Sembla ser que a la gent del món de la música els agrada explaiar-se en la creació de grans obres conceptuals, algunes d'elles de gran fortuna, d'altres, desgraciadament, no tant. Per la integritat del nostre gust i criteri musical, aquesta primera entrega (de tres) del "Genius" a càrrec de l'italà Daniele Liverani, del què no teníem cap tipus de notícies fins ara, pertany a la primera d'aquestes dues categories, això és, al tipus d'opera rock que realment aporten quelcom a la música. I això no només per quant coneguts puguin ser els seus col·laboradors, ans sobre tot per la qualitat de les composicions, que són les que realment donen el qualificatiu d'"opera" a aquest treball.

El senyor Liverani no ha eliminat els motlles amb els què se solen fornejar aquesta mena de realitzacions metàl·liques, la seva aportació no és pas inclosa en el camp de la innovació, sinó en el de la més simple i planera qualitat. Quelcom tan senzill com composar bons temes i executar-los amb sobrada maestria.

Musicalment es mou per diversos terrenys, ja sigui el del Heavy més clàssic, el del progressiu, el del Hard., tenint tots ells una repartició lògica i equilibrada. Pel que fa a les col·laboracions, cal a dir que no són de segona fila, ja que tot i no ser alemany i de no tocar en un grup de moda s'ha envoltat de la millor crema de l'escena: Steve Walsh (Kansas), Daniel Wetton (Asia), Chris Boltendahl (Grave Digger), Lana Lane, Mark Boals, etc. i la reaparició d'un mite que portava temps fora d'òrbita, Midnight dels Crimson Glory.

Malgrat que un servidor continuï esperant una "opera rock" que realment englobi tots els estils haguts i per haver, s'ha de dir que això és una obra mestra, a la què se li hauria de posar una nota molt alta, altíssima, però en aquesta humil casa no hem entrat en aquest joc fins el dia d'avui, així que no ho farem ara.

Ivan Sàez