El carismàtic vocalista Sully Erna i els seus col·legues de Boston tornen a la càrrega, i mai més ben dit, doncs segurament aquest és el seu cd més canyero i agressiu dels que hagin composat.

Tercer treball discogràfic després del exitós "Awake" que, amb la tonteria (això és l' èxit i anar traient algun single o video de tant en quan), ha aguantat més de dos anys amb bones vendes i servint de bona promoció als seus concerts.

Sens dubte, als que ens va la canya (almenys això es el que van dient les diferents i diverses dones que passen pel meu llit, individualment o en grup), ens quedàvem amb temes com "Greed" o la pròpia "Awake" de l'anterior disc... doncs bé, aquest "Faceless" és un àlbum ple de temes com o amb més força si encara es pot, doncs aquelles guitarres pesades i contundents prenen una major importància si això era possible, junt a la veu de Sully, que ens sorprèn amb uns registres més melòdics i altres més trencats dels que ens tenia acostumats, fent-nos pensar menys en la seva gran semblança vocal amb James Hetfield (no, en aquest cas no és un demèrit, pensi el que pensi dels actuals Metallica, és el mateix que li pot passar a qualsevol al veure una rosseta que li recordi a Marilyn Monroe, que pensa en la Marilyn de pel·lícules com "Con faldas y a lo loco" i no en el cadàver ple de cucs fastigosos que deu estar fet ara).

En definitiva, aquest "Faceless" és el disc amb el que Godsmack donen la cara com a grup consolidat a nivell internacional.