Després de 4 anys des del seu últim cd d'estudi, el “IV” (sisè cd de la seva carrera, com tothom pot suposar pel títol), podríem dir allò d'“esperadíssim setè treball dels de Boston”… però no. Després de més d'un any desgranant-nos temes, un rere l’altre, sense parar, d'esperar, esperàvem que sortís el cd sencer d'una punyetera vegada i ja està. A veure, fora un Avantasia, que tampoc no és el disc perfecte, però com té diferents vocalistes, hagués tingut una mínima gràcia anar traient temes amb els diferents col•laboradors.
Però no, és Godsmack, una gent mundialment reconeguda, que treuen discos amb quatre o cinc temes boníssims, i després ja la resta és farcit, tota la vida ho han fet així, els ha anat bé, i als qui ens agraden, el mètode ens va perfecte.
Però clar, d'aquest disc ja havia sortit “Cryin’ Like a Bitch!”, “Love, Hate, Sex, Pain” i “What If” en singles, i havíem pogut escoltar alguna altra coseta. Així que gairebé teníem tots els temes destacables abans que sortís el disc.
Sí que hi ha una mínima sorpresa amb un tema un tant més melòdic del que és normal però igual de bo com és “Saints and Sinners”, i també cal reconèixer que aquests quatre anys han servit perquè “el farciment” passin a ser temes de més qualitat que escurcen la distància pel que fa als temes destacats.
D'una banda, amb tant single, ens han fotut una mica el disc, però per una altre ens presenten el seu disc més destacable, en conjunt, de la seva carrera.
A més, aquesta llarga espera ha servit perquè un estil com el que practiquen Godsmack, amb poca possibilitat de variar, no se'ns faci pesat amb un disc cada any i poc. En definitiva, bona nota, però que per a la vinent no ens bombardegin a trossos de disc i ens el donin senceret de bones a primeres.

Lluís