Segurament, i potser afortunadament, són molt pocs, però existeix una certa classe de músics que són sorpresivament capaços d'establir una simbiosi total entre la música que creen i allò que expressen a través d'aquesta. En definitiva, suposo que deu ser una qüestió de sensibilitat i habilitat artística: ser capaç de CAPTAR apectes de la realitat, materials o no, PLASMAR-LOS en algun tipus de registre artístic que reculli tot el seu valor estètic i TRANSMETRE'L al receptor, en tot el seu esplendor o decrepitud, sense vessar-ne ni un sol gram pel camí.

Gojira parlen de la Terra. Si l'equilibri de la Terra ha arribat al seu extrem, Gojira són extremadament desequilibrants. Si la Terra es queixa i crida perquè se la fereix, Gojira recullen queixa i crit i te'ls posen davant els nassos. Si la Terra tremola i es commou, Gojira prenen la tremolor i la commoció i te'ls entreguen en safata de bruta plata. Si la Terra s'està tornant arrítmica i dissonant, Gojira s'encarreguen de difundir, en cru, l'arrítmia i la disonància. Si la Terra es lamenta, en definitiva, Gojira et presenten el lament sota la firma "From Mars To Sirius".

Ivan Sáez