No amagaré que sóc un incondicional del grup, però com a part de l’entès en metall extrem, la resta de l'equip som grans admiradors d'aquesta banda, no teníem a ningú que pogués ser objectiu per fer la crítica.
Tot i així, reconeixeré que em va defraudar força el seu anterior “Domino Effect”, només amb el tema que donava títol al cd com a destacable, i la resta de cançons força passables, alguna una tant millor, unes altres menys, però que semblava haver semblat trencava amb la ratxa de merescuts discos de platí d'aquests suïssos. Però bé, després els vam tornar a veure en directe, on van tocar pocs temes nous, i els pocs que van tocar quallaven millor en viu que en el cd.
A una primera escolta vam tenir la impressió que tornàvem a tenir un altre cd amb un sol tema veritablement destacable com era “Shangri-La”, que obre el disc. Però res més començar la segona escolta, aquí s’hi van afegir ràpidament el tema que dóna títol al cd, “Need to Believe", i la magnífica “Break Away". I quan l'escoltes per tercera vegada, te n'adones que no tens ganes de saltar ni una sola cançó per passar a escoltar aquestes tres, i et sorprens gaudint d'un altre gran disc de la banda, de principi a fi.
Sí que potser no tens la sensació d'estar escoltant un disc que hauria de passar a la història de la música com va ser el seu “Lipservice”, però sé que si em fiquen un clàssic de cada disc i després em toquen aquest cd sencer en el seu directe, el gaudiré igual que el setlist del “Made in Switzerland” (i més sabent que, parlant de rock, Gotthard estan entre els tres millors grups en viu de les últimes dues dècades).
Espero que l'obtinguin en vendes, però si no, moralment aquest torna a ser un altre disc de platí per als de l’Steve Lee.

Lluís