Va ser curiosa l’adjudicació d’aquest disc. Quan es va preguntar entre els “criticants” qui tenia nocions dels Great White va haver tantes respostes afirmatives com en una subhasta de fotos de la Whoopy Goldbert despullada.
O sigui, que he d’admetre la meva ignorància vers aquest grup. No per haver-nos escoltat una infinitat de discs voldrà dir això que hem de conèixer a totes les formacions existents. Però partir de zero també té els seus punts forts. Descobrir a un grup quan ja ha arribat a la maduresa compositiva pot ser una agradable experiència. I la veritat és que m’he quedat amb ganes de conèixer més d’aquesta banda, i és que “Rising” és una molt, molt bona col·lecció de temes rockers, amb essències als grans grups dels 60-70’s. De la primera a la penúltima no penso destacar-ne cap perquè aquest és un d’aquests discs que has de deixar fluir i t’enganxarà segur. I he dit penúltima cançó perquè l’únic defecte de l’àlbum és la versió de “Let's Spend The Night Together” no per mal feta, “au contraire”, per falta d’originalitat. Crec que sols en falta una feta per la meva àvia amb ritmes tutsis que reprodueixi amb la bateria de cuina. A part d’aquest petit error, la resta és per a treure’s el barret.
Ja ho diuen que més val tard que mai, sobretot en el sexe, però en el cas de la música i en aquests en concret, més.

Devi