Gringos Locos és el típic nom que qualsevol grup finlandès pensa a posar-se en primer lloc, estic segur d'això, però després per una raó o una altra, canvien a noms en anglès o fins i tot en finlandès, si és que no tenen vergonya…
Posant-nos una mica seriosos, realment és un grup que es va separar allà pel 91, vull creure que perquè guanyaven més com a cuiners que com a músics, si no és així algú que m'expliqui com pot ser que a Finlàndia també hi hagi un restaurant de menjar mexicà amb el nom de Gringos Locos, perquè casualitats n’hi ha però això més que una casualitat seria gairebé de ments malaltes.
Bé, seguim amb la música. Aquest retorn no aporta res al món del Hard Rock com qualsevol de vosaltres podria suposar. El cas d'uns Europe tornant com ho van fer és poc comú (de fet amb el nou cd seran dos els intents d'arribar al nivell d'aquell retorn quedant molt per sota de l’esperat). El més normal en aquests retorns del hard rock és que tinguem un nyap de cd que només imita als seus ídols en la seva primera etapa en actiu, o que algun del grup pel seu compte hagi anat component i guardant les millors idees en un calaix per oferir-nos quelcom, com a mínim, decent.
Aquest és el cas dels Gringos Locos, un cd de hard rock decent i agradable d'escoltar, amb classe i veterania, una cosa que ja voldrien per a sí grups com Barón Rojo o Deep Purple.

Lluís