 Potčncia, solidesa. "6106" és un treball brillant des de la inicial "Man's Journey" a la versió dels Motörhead "Killed By Death" que tanca el disc.
Riff rera riff, frasejats melňdics, tot té una atmosfera contundent que, capitanejada per la bestial veu de Leini, i secundada pels collonuts riffs solistes de Link Nirbranth, fan que aquest sigui un dels treballs més recomanables d'aquesta obertura de mil.leni (o final, no sé, ens acabaríem la cervesa del món abans de decidir-nos... que no estaria malament, perň...)
Per donar una pista més clara de cap on apunten les passes de Guidance of Sin, imagina't als Entombed del "Wolverine Blues" amb un to més Motörhead i amb punteigs que et poden recordar a bandes com Amorphis o Night In Gales sense la cinquena marxa posada.
Si mantenen la solidesa que té el "6106" i que apuntaren ja al "Soulceducer" en llurs propers treballs, i s'allunyen un xic de l'escola "Wolverine Blues" per sonar encara més personals, no necessitaran molta ajuda per a veure'ls a l´Olimp metŕl.lic, perquč, en la meva opinió, si la cançó del disc que no estŕ tan bé com la resta es la de Lemmy & Co. és que amb aquest nivell, poc els queda per a arribar molt amunt.
És un dels discos que demostra que no cal tocar a cinc-cents per hora per a sonar contundent com una bona cossa al cervell.
I deixeu-me que me torni a preguntar... quč carai els donen als nens petits a Escandinavia per a que hi hagi tants grups i la majoria d'ells sonin tan collonudament??
Ivan Sŕez
|
