Membres de Barcode i d'altres grups punk-rock-hardcore s'han ajuntat per a donar vida a aquest grup de nom difícilment pronunciable, al menys per a un servidor que no va estudiar filologia anglesa, i que ens mostren un bon punk-rock carregat del més típic i tòpic del gènere. O sigui, cantant, que més que així el podríem definir com a injuriador vocal. Lletres compromeses o de protesta, o de "anem a muntar una festa fins que se'ns liqüin les neurones". "Tres acords i endavant que amb això ja en tenim prou". Cors cervesers o aïrats, això si, s'ho creuen i criden com si fos la última possibilitat de poder-ho fer.

Per tant, ens trobem amb un portent de la tècnica, de la originalitat, del "savoir faire", del tempre, ... Bé, exactament, allò que es diu exactament, doncs ... com que no.

Deixant-nos de animalades, això és punk-rock. A qui no hagi escoltat mai un disc d'aquest gènere, l'hi recomanem. Es distrauran. Als fans de Yes, Asia, Dream Theater, millor que no. Als que vulguin un disc per a sortir de festa, difamant de les forces de l'autoritat moral i no tan moral, també.

Definició final: algú va necessitar pensar filosòfica o espiritualment per a entendre alguna pel·lícula de l'Steven Seegal? Us vàreu distraure amb el seu ritme frenètic de explosions i acció sense sentit però estratègicament situades? Doncs aquest disc, el mateix però musicalment parlant.