CRÍTIQUES DE CDS

Haemorrhage
Títol Morgue Sweet Home -2002-
Segell Morbid Records

Si el que estàs buscant és una banda inspirada en la vella escola del grind (goreafonies incloses) i amb més que clares influències de "monstres" com Napalm Death, Brutal Truth o fins i tot aquells Carcass d'antany, tens la sort de comptar amb "Morgue Sweet Home", la darrera entrega discogràfica de Haemorrhage. Després d'entregues anteriors com "Emetic Cult", "Grume" o "Anatomical Inferno", aquesta formació que porta com a carta de presentació velocitat i ràbia a l'antiga usança sense floritures melòdiques, ni embafadors solos "satrianeros", ens delecten amb una altra mescla de vísceres i so brutal sense treva en "Morgue Sweet Home".

Grind-gore és la més encertada catalogació per un disc amb denominació d'origen nacional, encara que la grabació i producció hagin anat a càrrec de Peter Neuber a Alemanya.

Els madrilenys sorprenen per la serietat i qualitat dels seus catorze grans temes (com "Unlock de Morgue", "The Forensic Requiems", o aquell colofó titulat "Dirge For The Sick") d'una brutalitat i contundència sense complexes, a més de comptar amb una producció (dins del so Grind-gore òbviament) que fa estranya la procedència de la banda. Aquest país necessita un repàs!!

Podem estar eufòrics i sobretot orgullosos de que bandes del nostre país creixin i evolucionin en la mateixa direcció en la que ho han fet Haemorrhage, que sense cap mena de dubte (i això ho dic sense consultar les prediccions tan fidedignes de Nostradamus, Paco Porras o la "pitonisa Lola") obriran un forat encara més important que amb el que ja compten en el mercat tant nacional com internacional.

La perseverança, la constància i el no vendre's a tendències musicals molt menys minoritàries fa que grups com Haemorrhage, fidels a la seva ortodòxia estilística, obtinguin una qualificació d'"autenticitat" que ens alegra i agraïm tots aquells que disfrutem escoltant bandes brutals. També entenem el gran esforç que es realitza per anar traient de tant en tant, un disc sense l'ajuda de les grans multinacionals que recolzen i donen la publicitat necessària; i amb un estil de música que difícilment permetrà que els seus integrants vagin en limusina o viatgin en jet privat. I tot i així segueixen traient treballs, quasi podríem dir per amor a l'art, sent recolzats per segells com Morbid Records, els quals també creuen amb la música i evidentment no només en els beneficis econòmics.

Per acabar, únicament dir que "Morgue Sweet Home" ha estat concebut com un disc que consolida i reafirma a la banda com una de les propostes més interessants i coherents dins del metal-extrem nacional i fins i tot internacional.

CIRI

< Torna a l'Índex