Quatre anys ens han fet esperar des d'aquell magnífic “Eppur Si Muove", cert és que compondre aquest tipus de música no és com treure's un tema d'hard rock, però massa llarga ha estat l'espera per a aquest nou treball.
D'una banda ens complauen amb el que molt bé ser la segona part d'una trilogia, millor estructurada, fins i tot més estudiada, amb riffs i canvis que connecten directament amb aquell “Eppur Si Muove" encara que la veu lírica femenina té més protagonisme, i la veu masculina gutural és més greu.
D'altra banda, aquell disc anterior gairebé podria classificar-se entre les obres mestres de la música del nostre temps, i clar, aquest nou “Tales of Ithiria” no es salvarà de les comparacions.
I en aquestes comparacions trobarem un menor intensitat, tant en el cd en general, com en els temes més llargs que combinen la música clàssica amb el death metall, ens falta urpa i sentiment que s'han diluït bastant entre tanta complexitat.
Ni de bon tros es tracta d'un disc dolent, és un altre molt bon treball de Haggard, l'únic que, en comparació de l'anterior, ens deixa un xic insatisfets.

Lluís