"Poderós disc de Heavy Metal", "Tempesta sonora d'autèntic Heavy Metal", "Perfecte final per aquella obra mestra titulada "Resurrection"... Tot això són petits extractes de comentaris que he pogut llegir i escoltar en diferents mitjans i que realment em deixen preocupat.

"Crucible" és el nou disc de Halford. Sí, Halford, Rob Halford, el gran Rob Halford, el mític Rob Halfors, aquell peculiar ésser que va posar veu a Judas Priest durant un parell de dècades. Sí, aquell, el mateix, i què? És això motiu per exagerar tant les coses? A veure, el disc té bones cançons (sobretot a la primera meitat del disc), però té forces cançons pastel (sobretot a la segona meitat del disc). I no ens enganyem, pràcticament tota la discografia de Sir Halford té això, vàries cançons bones i vàries (forces més) cançons pastel. I les cançons bones estan bé, però no tenen tanta força, tant de poder i tanta energia com se'ns ven. O sigui, que no n'hi ha per tant... massa exagerat hi ha per aquests móns.

És, sense donar-li més voltes, la línia Halford, ni més ni menys, i per tant un disc que per regla general s'escoltarà només quan es tinguin ganes d'escoltar quelcom de Halford (que de vegades pot passar) i que probablement aviat s'omplirà de pols en el seu corresponent prestatge. No crec que el cos ens demani mai aquest disc de forma voluntària, ni que ens creï "Crucible"-dependència, ni que ens tregui la son, ni que ens faci deixar l'alcohol ni la nostra afecció per les simpàtiques senyoretes...

Sergi