A la càrregaaaa! Això devien pensar els Hamlet en gravar aquest nou llarga durada. Es diu Pura Canya, i ve carregat d'això, de Pura... bé, no es diu pura canya pro se'n podria dir.... tenim una primera meitat del cd amb unes cançons que deixen esparverat, acollonit, i, fins i tot ansiós, ansiós de més i més cançons. No hi ha temps per mitjos temps o baladetes, ens venen a ensenyar tot l'arsenal que tenen.

Si amb aquell "Syberia" (2005) ja van canviar una mica de sons, i ens van obsequiar amb aquests ritmes més tallats, i una veu de Molly més melòdica, aquesta vegada, veient com va anar la cosa, continuen per aquí els tiros... una instrumentalitat més virtuosa (dins del que cap en el gènere, està clar que no parlem d'Yngwie Malmsteen) que en la darrera ocasió, guitarres molt més endurides i tallades quan cal, i una base rítmica atronadora, Molly ja ha trobat la línia a seguir, genial com sempre, amb una veu més seca potser, i algun toc més heavy on, senyors, toca treure'm el barret.

Les lletres són potser menys directes del que ens tenien acostumats (Jodido Facha, Dementes Cobardes....) però es pot continuar llegint entre línies. Temes com "Arruinando nuestra vida", "El diablo", i "En Mi Nombre", que ens obren l'àlbum, són les que et fan veure aquest savoir faire, que han consolidat ja els Hamlet.

En definitiva, un grandiós cd, on podem dir, crec que sense por a equivocar-nos, que el quintet madrileny és un dels pilars del metall alternatiu d'aquest país.

CrisTian