De veritat algú creia que a l'haver fitxat per una multinacional es quedarien quietets i deixarien de canviar a cada nou cd?
Doncs no, són els nens entremaliats del metall i encara que ja no tinguin a ningú renyant-los, segueixen fent de les seves, i aquesta vegada l'han fet gran, caldrà veure la cara que posa qui els va fitxar per a Roadrunner com a grup de nu-metall i es troba amb un disc més dur i contundent que el d'uns Machine Head.
Portaven temps amb això de “ara les tornades més melòdics però la resta més potent…. Ara la potència a les tornades i la veu més melòdica… Ara…” doncs ara potència i…. i ja està.
Segurament molts podem creure que aquest canvi hauria d'haver-se fet en dos o tres discos, evolucionant, però llavors ens ho haguéssim vist a venir i no hagués provocat l'impacte. A més, pensant-ho fredament, als EUA bandes com Lamb of God arrasen en vendes, els nens de pantalons caiguts no coneixeran ni a Helloween ni a Judes, però encara que siguin amants del pop-rock alternatiu no fan escarafalls a un tema de Trivium o d’Slipknot, al contrari…. i fent comptes com he dit, fredament, jo preferiria guanyar aquest públic en augment i obert de ment a mantenir als qui abandonarien al grup si el seu membre favorit l'abandonés, encara que el disc tingués la mateixa qualitat que ens han donat fins ara, el prototip de heavy espanyol, vaja.
Encertadíssim el títol del disc, “La Puta” és la primera expressió que et surt de la boca amb aquest nou cd, i la imatge de dimoniets també et ve a la cap quan li dónes una segona oportunitat, ja que no entrarà de bones a primeres, no ho ha fet cap cd de Hamlet i ja estan grandets com per a posar-nos-ho fàcil.

Lluís