Després de tres o quatre mesos de projectes diversos com Stefan Elmer's Full Strike i Warlord en els que alguns membres de HammerFall s'hi ha involucrat, ens arriba el nou treball de la banda sueca. A aquest ritme, en els tres propers mesos no seria d'estranyar que haguéssim d'aguantar el disc en solitari dels altres tres membres del grup, o de les seves xicotes, mullers, fills, germans, àvies, o fins i tot jo potser m'apunto amb un disc so HammerFall, total, la pauta està més que feta. O igual fan un disc conjunt, així a nivell familiar del tipus "We Are The World, We Are The Children" i li posen com a títol "The Real Metal Opera Part VI", ara que lo de les òperes sembla que s'estila. Total, tant Stefan Elmer's Full Strike com Warlord sonen igual, a HammerFall, així que per a les nostres orelles, com si només haguessin passat un parell de mesos des del darrer treball de HammerFall.

El disc... bé, inici prometedor, sense matar, però prometedor, sobretot si el comparem amb el pastel del "Renegade", però a partir del tercer tema tornem a la monotonia pastelona HammerFalliana de la qual ja no ens en desfem fins el final del disc (si es que hi arribem). Tant si aturem el disc a la cinquena cançó com si ens l'empassem tot, del que no ens salvem és d'un parell o tres d'hores mínim de xiulet a les orelles que provoca aquella veueta-pito tan lineal de Joacim durant tot el cd.

El millor de HammerFall fins ara, "Glory to the Brave", el seu disc de debut, i apurant el "Legacy of Kings". Res mínimament acceptable des de llavors. Cadascú que jutgi.

Sergi