Entre l'equip (bé, entre els que segueixen dignant-se a escoltar alguna cosa de power, i d'entre ells els que any rere any sacrifiquen les seves ànimes escoltant els “nous” cds de WarCry, HammerFall, Stratovarius, etc…), vam estar d'acord que el “Unbent, Unbowed, Unbroken” va ser la cosa més decent feta per aquests suecs en molts anys, però que “Threshold” tornava a caure en la simplicitat i en la falta de dignitat. Doncs bé, no crec ja que estiguin com per recuperar res de dignitat, l'han perdut massa vegades (potser buscant a l'armari de Dronjak podrien trobar alguna cosa), però el que és cert és que aquest nou treball ens recorda més al “UUU” que a la resta d'allò editat en els darrers 15 anys.
Més seriós, moltíssim menys pompós (m'imagino a un Oscar fotent-se cops de cap contra la paret de l'estudi cada vegada que li reprimien uns cors), i un Joacim Cans que, a part d'un dels últims temes (“One of a Kind”) on demostra que la seva veu no està per a falsets i els nostres sentits no estan per aguantar-los, es comporta durant tot el cd, i no només això, sinó que fins i tot s'allunya del vocalista “monotonal” que s'havia convertit els últims anys.
No alabaré un cd de HammerFall a aquestes alçades, la meva religió m'ho impedeix, de la mateixa manera que cançons com l'anteriorment citada “One of a Kind" o la pastelada que suposa “Life is Now” són impossibles d’assimilar per mi, però d'una banda cal reconèixer l'esforç de contenció, i per un altre, el treball a barrejar el power metall melòdic amb el heavy metal més tradicional amb un resultat que no provoca aquelles arcades del passat.

Lluís