Nou disc dels suecs que tan de moda van posar el power pastelóna la segona meitat dels 90, que tant vam lloar amb els seus primers discos que trencaven en sonoritat, i que tant vam odiar després d'això per no aportar-nos absolutament gens a partir d'allí que no fos el mateix una vegada i una altra, a través de si mateixos o dels seus clons.
Si a això li unim que Oscar Dronjak i els seus vestits exagerats i exageradament fora de temps, i Joacim Cans i la seva forma de cantar en pla "sóc el millor vocalista que solament usa un to vocal" ens van fer avorrir encara més la banda, doncs el resultat és que va estar en el top tingues de bandes a extingir.
Ara, anys després, amb molta menys saturació de power metall i tenint la distància d'haver-los seguit des de lluny, molt lluny, doncs es pot tornar a intentar escoltar-los.
És difícil apartar tota aquesta ràbia que ens provoquen, i és impossible que cap dels temes que apareixen en aquests últims discos vagin a parar a cap recopilatori per al gaudi personal. Però el que no és tan difícil és reconèixer que han madurat, en general, dubto que Oscar mai vagi amb uns pantalons militars, però bé, em referia més a nivell musical.
Hem fet alguna crítica d'alguns dels seus últims treballs, i crec que tots estem d'acord que el millor seria que ho deixessin, o evolucionessin cap a músiques més actuals, però en cas que no sigui així, i que segueixin fent power, el més assenyat era apartar-se de tanta ximpleria, tant cor cutre, tanta lletra per retardats, etc. i evolucionar cap a quelcom una mica més seriós, en tots els sentits.
I això és el que és aquest "Infected", un pas més a aquesta evolució cap a la serietat a la qual arriben amb anys de retard, però que si no fossin HammerFall i tot el que impliquen, diríem que tampoc està tan malament, i que encara que sigui power metall, és un disc fins i tot escoltable.

Lluís