Al costat dels Bakyard Babies i els Turbonegro sempre han estat el trio emblemàtic del rock'n'roll suec. L'única diferència és que els Hardcore Superstar aposten per una música més seriosa en el sentit que no trobem aquestes pinzellades (a brotxa grossa en el cas de Turbonegro) de punk barrejades amb el rock.

No sé si ells s'han adonat del que vaig a dir, però al no titular el cd potser signifiqui que si ho han fet, però aquest cd és del milloret del rock'n'roll de l'any.

Agafem aquesta veu trencada en els moments més molons d'uns Tesla, animem la música amb qualitat i categoria, i el resultat és una música no només per a dur al cotxe, sinó per a parar a un costat de la carretera en plena nit d'estiu juntament amb 5 o 6 cotxes més, formar un cercle amb els cotxes mirant al mateix i les llums enceses, pujar el volum, treure les cerveses i començar a ballar i a saltar sigui al cercle o damunt dels cotxes.

Si això no és rock, jo sóc una prostituta de 80 anys verge.

Lluís