De fa alguns anys cap aquí, el primer barem per catalogar un cd d’AOR/Hard Rock sempre ha estat una bona producció, un bon so, si està en anglès una bona pronuncia i un mínim de qualitat, o el que és el mateix, que no sembli espanyol. Doncs bé, en tots aquests aspectes han millorat els Hardreams, i si no et diuen que són de per aquí, ni te n'assabentes, cosa que és el millor senyal per a un grup estatal.
Cal destacar que ja partien d'una bona base, encara que el so i la producció podien ser millorables, el seu anterior cd ja partia d'una bona qualitat a l'hora de compondre i interpretar, però aquell cop el cd el componien bàsicament balades i mitjos temps, i val que sigui AOR, però tant tant…
En aquesta ocasió tenim més empenta, més feeling i un xic més de canya, segueix sent fonamentalment AOR però si en un tema les guitarres comencen a encrudir-se i se'n van cap al Hard Rock, no tenen cap problema per seguir allí mantenint el nivell.
Sincerament és un cd com perquè els seus autors n’estiguin plenament orgullosos, i com havíem comentat d'altres grups com 91 Suite, sense res a envejar a la resta d'Europa. El meu “però” és que perquè el cd sonés més americà i menys europeu, li trauria un punt de correcció i el substituiria per un tint de xuleria en pla “nena, mou-te ja que això va per tu”. Però el dit, si això és tot el que cal criticar a un grup nacional, és que la resta d'atributs són pocs per etiquetar-los simplement com a grup espanyol.

Lluís