I aquesta vegada sí que és la definitiva, ho havien anunciat amb l'anterior treball, però han donat als seus fans un últim disc abans d'acabar amb 17 anys de carrera per part d'aquests canadencs.
Com succeís amb el seu “Human Nature”, en aquest “Hope” recuperen la seva vessant més clàssica, intimista i tranquil·la, és a dir, que per a tots aquells als qui ens va deixar flipats el seu “Overload”, amb aquella canya, aquells elements més moderns i aquells ritmes contagiosos: dues pedres.
Per a tots aquells seguidors de sempre del grup i que van trobar el “Overload” com un trencament de la seva carrera i un insult als fans més tradicionals, doncs estan de sort perquè aquest comiat (doble si comptem l'anterior disc) és per a ells.
Són els Harem Scarem de tota la vida, és a dir, que el que fan ho fan magníficament bé (i això ho diu algú a qui li sobren més de dues balades o mitjos temps per cd, i aquí en tenim força més). Tenim unes molt bones cançons de AOR plenes de sentiment i magníficament executades, on els amants del gènere (i/o del grup) hi trobaran una delícia després d'una altra, i els que no som tan fans, doncs encara que no vulguem, tindrem un molt bon disc d’AOR, tranquil·let encara que amb algun canvi de ritme, pont o tornada que ens indica que aquell “Overload” no va ser un error total, almenys per a la banda.
Disc molt recomanable per a la seva escolta amb tranquil·litat i atenció, que ens deixa a l'espera dels nous projectes que puguin endegar els seus components.

Lluís