La banda famosa per ser on va començar aquest tiu lleig a qui coneixem per Lemmy celebra la seva tercera dècada editant discos, i ho fa amb un nou treball.
I després de 30 anys traient discos, mantenen la psicodèlia, tant en la concepció dels temes, com en els sons trets d'aquell primer artefacte que feia sons en pla espacial, i que Hawkwind encara conserven en perfecte estat.
Això els converteix en algú que ha evolucionat fins i tot menys que AC/DC, si fora un joc de les consoles d'última generació, els hauria sortit la icona d'un èxit destacable, però no ho és, és música, i potser sí que els 70 els de més edat van poder embolicar-se amb el LSD, després els 80 la resta vam fer les proves amb qualsevol tipus de drogues, i així han anat passant les generacions. El que no poden esperar Hawkwind és que els jovenets d'ara es prenguin les seves pastillacas i es fiquin a escoltar un disc paranoic-psicodèlic setentero, perquè ni amb aquestes drogues ho entendran, i la resta de nosaltres tenim una vida ja com per a tornar a tripar-nos a veure si pillem una mica el concepte del disc.
I és que Hawkwind encara no han comprès que la música que va sobreviure als 70 no és la psicodèlica, va ser la disco, potser perquè les seves vides els han permès mantenir el baix nivell de sang en les drogues que corren per les seves venes, potser es van donar un cop al cap i no són capaços d'acceptar o recordar el present, i viuen en el passat. Sigui com sigui, aquest nou disc, com tots els altres de la banda, només s'entén en un context de festa setentera on aquesta psicodèlia musical t'acompanyi en el viatge dels sentits provocat pel què t'has pres, sabent-ho o no. I per si vosaltres també us vau donar un cop al cap, ja no estem els 70, i les drogues d'ara no combinen amb aquesta música, si no us ho creieu, podeu provar-ho, però teniu a mà un cd de Turmion Kätilöt quan aquestes drogues us facin efecte i aquest "Blood of the Earth" us foti el rotllo enlaire.

Lluís