Per celebrar el desè aniversari de l’edició del seu darrer Lp Heavenwood, a falta de serpentines i confeti, han decidit reunir-se per crear un nou treball. De ben segur que els seus antics fans i molta gent que fins ara els desconeixia totalment els ho agrairà durant molt temps.

El retorn avui dia d’algun grup que no hagi editat res des de finals dels 90 pot implicar moltes coses, no totes necessariament bones. Pot implicar que el grup intenti recuperar el temps perdut intentant emular el que fan els grups de txavalins d’avui dia amb un desastrós resultat. També pot ser que el retorn estigui només justificat per la pura i sana intenció d’obtenir un bon pla de jubilació.
Cap d’aquests és el cas de Heavenwood, que amb aquest nou “Redemption”, han aconseguit crear el retorn perfecte. Aquest disc sona a metal dels noranta, a aquells grups que majoritàriament sortien de la factoria Century Media o Nuclear Blast, cadascun amb una personalitat i un so molt ben definits per crear cançons amb un contingut melòdic i nostàlgic; unes cançons i uns grups que romandran per sempre més en l’esperit de molta gent. Però Heavenwood no s’han limitat a fer un molt bon disc d’ànima reposada en bota de vi, sinó que també han deixat oxigenar el seu so per crear un disc que sona perfectament a grup del 2008.

Així, l’equilibri és una constant en el decurs de “Redemption”, les melodies, els riffs a mig camí entre el dinamisme del heavy i la obscuritat del gòtic , els diferents registres vocals que ens ajuden a navegar a través de les cançons… tot es troba en un punt mesurat i equilibrat que fa d’aquest disc un excel·lent treball que farà gaudir a molta gent.

Ivan Cateura