Avui en dia, si passeges per Itàlia, Suècia o Alemanya i li dones una puntada de peu a una pedra, del darrera te’n surten cinc-cents grups de Power Metal, els quals sonen tots iguals, amb els mateixos esquemes, les mateixes melodies, els mateixos coros... de segur que a qualsevol d’ells li poses el disc de qualsevol dels altres i li dius que és el seu i s’ho creu.Doncs bé, dins d’aquesta mediocritat musical, n’hi ha que ho fan mínimament bé i n’hi ha que no, dins d’aquest segon apartat hi trobaríem els Heimdall.

Musicalment, estan bé, igual que cents de grups més del tipus Domine, Vision Divine, Morifade, etc, etc, etc..... és a dir, que fan el mateix que els altres, sense innovar, sense aportar absolutament rés al gènere, sense un so particular i propi que, per escoltar-t’ho un dia que estàs avorrit i t’has deixat tots els cds a una altra banda, doncs pot passar, si no, no. Certament han adobat les deficiències musicals des del seu primer treball, però és una cosa típica i tòpica, i és una estafa pagar el preu d’un cd quan això només és una còpia d’algun altre grup succedani de HammerFall o Rhapsody amb el nom canviat.

A la veu, què voleu que us digui, per molt amic que sigui dels altres, si vals bé, i si no a treballar descarregant camions o fent-se fotos porno per alguna plana web gay, però en el que es refereix a Claudio Gallo, no ha nascut per ser cantant; i per molt que s’esforci intentant dissimular la veu de pitu en plan Bee Gees que té i que ja va destrossar el seu primer treball, encara queda pitjor aquesta veu forçada per intentar imitar els cantants de Power Metal de veritat.

La única cosa que fan bé és posar molts coros per tapar la veu, però si Heimdall era el semi-déu nòrdic que custodiava l’Arc de St.Martí, és a dir, el pas de la terra dels mortals (Midgard) a la dels déus (Asgard) serà al primer lloc on restaran, doncs si no acomiaden a l’amiguet Gallo, mai passaran a la història del Metal si no és per ser un dels pitjors grups.