Aquí tenim el disc que segella els primers 25 anys d'una de les bandes més mítiques del heavy metall, i que ha estat rebut amb força males crítiques.
Crec que aquestes males crítiques que van aparèixer res més sortir el disc són dels fans de Helloween de tota la vida, que esperaven el mateix de sempre, i en no tenir-ho, van enviar aquest “Unarmed” a fregir espàrrecs. També crec que les bones crítiques vindran ara, quan el disc està digerit i s'ha posat distància al shock que va suposar la seva primera escolta.
Personalment m'ha agradat el risc pres quan perfectament podien haver editat un recopilatori o un DVD sense més. Han pres els seus grans èxits (i han fotut per aquí algun tema més nou que només en Weikath ha de considerar com a èxit), i l'han regravat tot en acústic (o gairebé, perquè alguna guitarra endollada sona per allí). Amb les balades ho han tingut fàcil (massa per al meu gust), i encara que podrien haver-ho fet igual de fàcil amb els temes més ràpids i mítics, aquí sí que han arriscat de veritat, i per exemple tenim una versió força jazz de “Dr.Stein”on costa reconèixer el tema original, o una “I Want Out” amb uns cors de nens que ens recorden al “The Wall” dels Pink Floyd.
Malgrat l'excés de balades, trobo aquesta celebració del 25 aniversari com original, curiosa, i arriscada, cosa que trenca la línia de gasòfies com el tercer Keeper o el Gambling… on només es salvava el cinquè track i les ties del videoclip, i ens deixa esperances als qui des del “The Time of the Oath" (i parlem de l'any 96), només ens interessem per aquesta línia que va marcar el “The Dark Ride” però que no es van atrevir a seguir. Suposo que pels mateixos motius que ara, fans de ments tancades que critiquen qualsevol cosa que no sigui “el mateix de sempre”.

Lluís