Allà pel 94-95, vam començar a rebre maquetes de grups d'heavy-power melòdic, parlant de llegendes i contes, amb una qualitat de so millorable com a mínim, cantants dolents o passables, sense cap tipus de creativitat ni personalitat...
Després de més de 10 anys, seguim rebent exactament el mateix, encara que en cd en lloc de k7, cosa que se'ns fa enormement avorrit escoltar-lo (No haurien de ser els powermetalians els de tendències suïcides en lloc dels gòtics? Almenys ells quan es repeteixen o es venen ho fan amb ties bones al front).
L'únic remarcable són alguns solos imitació d’Steve Vai i ja després el treball al violí, amb un so nítid però amb cos (cosa que no té la veu). A part d'un violinista amb futur, sempre que busqui un altre grup, no hi ha res que no hàgim dit abans centenars de vegades, a part d 'aquests tocs folk.
I ara la pregunta del milió: Com poden arribar a conèixer-se fins a 6 persones d'un coeficient intel·lectual en números vermells, com per no adonar-se que es gasten una molta pasta en gravar quelcom així, i a sobre s'enorgulleixin de tenir influències “Maiden” que els propis Maiden van deixar endarrere per obsoletes fa 20 anys?

P.D.: La base rítmica típica de “Maiden” és de Krokus que la van emprar al 81 (“Easy Rocker”), i Maiden la van copiar a partir del 82. És a dir, que tots els qui hàgiu edificat el vostre grup i ideologies personals i/o col·lectives sobre aquestes influències Maiden, penseu en el suïcidi o a madurar, que no sé que serà pitjor, però en qualsevol cas, si el resultat és deixar de fer aquests “discos”, qualsevol solució és bona.

Lluís