M'estranyava que no aparegués la Courtney Love en la nostra secció radiofònica de “El Mort de la Setmana”, vaig pensar que potser estava reservada per a algun dia en especial o per a algun mes monogràfic sobre les sobredosis. Però resulta que no ha sortit perquè, per inconcebible que sigui, segueix viva.
Entre ella i el pack Mötley Crüe hi ha d'haver una ingent quantitat de metges amb una reputació única a Los Angeles, si no, que algú m'expliqui com poden seguir no només respirant, sinó fins i tot editant discos.
El cert és que la Courtney va deixar de banda Hole a finals dels 90, per seguir en solitari (és un dir, ja que la banda pocs canvis va patir), com a, curiosa i originalment, Courtney Love. Potser la gent va pensar com jo, que això era un grup tribut en memòria de la morta, i van passar.
Ara reprèn el nom de Hole, amb un nou treball que ens porta als millors temps d'aquesta banda grunge-pseudo-punkarra, amb un inici de disc excel•lent, encara que a partir del track 4 la força va en declivi, i tenim una segona meitat de disc massa lenta i homogènia.
Però mira, ja que no esperàvem que un mort tornés a la vida per editar un disc, i menys que el disc estigués força bé, la felicitarem per aquesta primera meitat de disc que sona als Hole en els seus millors moments (ara faltarà saber si ha tornat a nevar en Los Angeles com ho feia en aquesta època daurada… o blanca…).

Lluís