Últimament, a l'hora de criticar un disc és casi be imprescindible centrar-te en valorar la potència, la tècnica o la producció, doncs si en haguéssim de centrar en l'originalitat o la capacitat de sorpendre malament aniriem. Hollenthon és un cas diferent, doncs apart de la potència i la tècnica exigibles, aporten la originalitat i capacitat de sorpendre que reclamavem.
Hollenthon és bàsicament el projecte de Martin Schirenc, més conegut com a líder dels Pungent Stench, grup que després d'un extens parèntesi ha tornat a l'activitat recentment de la mà de Nuclear Blast.
El que aporta Hollenthon al món de la música és una nova dimensió del metal sinfònic. Partint d'una base death metal molt contundent, incorporen a la seva música unes orquestracions i parts sinfòniques molt per sobre del que ens tenen acostumats pioners d'aquest gènere com Therion.
Deixant de banda les veus sinfòniques tan "sobades" en aquest estil, Hollenthon utilitza una veu gutural molt trencada i rugosa convinada de tan en tan amb algún coro femení o masculí.
El primer tema "Y draig Goch" és segurament el més poderós, i segons explica Martin Schirenc, va estar a punt de caure en l'oblid doncs va tenir un problema amb el seu ordinador que li va borrar tot l'enregistrament d'aquesta cançó, per sort encara tenia el tema bastant fresc a la memòria i la va poder tornar a grabar.
Segueixen temes igualment majestuosos com "Lord of Bedlam" o "To kingdom come" que arriben fins a cotes realment èpiques, com en el tema "The calm before the storm" en que algún fragment pot recordar llunyanament a Blind Guardian; fins i tot podem trobar cançons amb parts molt folk, com "Woe to the Defected".
En aquest disc, Martin Schirenc ha aconseguit trobar l'equilibri perfecte entre la potència del metal i la majestuositat dels instruments clàssics, donant com a resultat un disc altament recomanable, un clàssic en potència.
Ivan Cateura
|
