Després de més de set anys d’espera, Martin Schirenc ha ensopegat amb una pedra, ha caigut , s’ha oblidat de posar les mans per davant i s’ha menjat la paret de la muralla d’aquell bonic poble on viu ell i, de sobte, ha vist la llum…”¿Uhmmm…. jo no tenia un grup de Death metal poc convencional que va causar força rebombori fà uns set anys amb l’edició de….uhmmm….”¿With Vilest Of Worms to Dwell?” ¿I si en grabés una continuació? Potser algú ho està esperant talment com si fós una gata en zel en una catedral del Trance…

I després d’aquest sortós accident, per fí tenim el tercer disc de Hollenthon, aquest projecte musical conformat per un Death metal de tall força clàssic però guarnit amb uns cors i unes orquestracions que van causar força furor en un moment en que Therion van deixar de fumar Ducados i van decidir escoltar a veure què tal sonaven els antics discs de Helloween.

Aquest nou “Opus Magnum” no varia massa respecte al que feia Hollenthon fà set anys. Potser trobem un disc amb unes orquestracions lleugerament més moderades que en anteriors ocasions, però els temes continúen sent tan èpics i exigents amb les nostres armes blanques de saquejar pobles com ho foren en el seu moment.

Hollenthon poden tornar a estar a la cresta de la ona amb aquest gran “Opus Magnum”. Només falta que no deixin apagar el foc sagrat tal i com ho feren la darrera vegada. Els deus els observen.

Ivan Cateura