Segon disc d'aquests cristians poc donats al convencionalisme, ja que tenim una veu entre thrash i metalcore, amb algunes tornades més pròpies dels cores més comercials, música més propera al que seria un death melòdic de tendències un punt modernes, i en aquesta combinació no massa rara, ve el toc de gràcia, julivert en el cas de l'Arguiñano, un guitarrista virtuós-flipat-que-t'hi-cagues en el cas dels Hope for theDying.
És com si YngwieMalsmteen s'hagués equivocat de sala, i atès que ell és déu rera d'una guitarra i una bona panxa, i no pot equivocar-se, s'hagués ficat a tocar al seu rotllo, l'única cosa que sap fer, aquestes escales neoclàssiques que són les mateixes de sempre, intentant-les quadrar amb la música d'uns tiusbrutos.
Per sort el guitarra no és el propi Yngwie i el resultat està bastant bé en general, almenys quan apliquen la fórmula abans descrita, perquè en diversos moments del disc se'ns van cap a coses més abstractes, apropant-se al post-metall, on es perd la intensitat de quelcommetalcore, death i neoclàssic ben conjunyit per passar a semblar els deliris d'un suposat geni de la música en el seu llit de mort que mai ha aconseguit demostrar res. Que si que hi ha gent molt bona dins del post-metall, però també hi ha molt flipat sense estacar, i sembla que se'ls ha colat algun d'aquests en parts del disc. Per la resta bé, interessant i una d'aquestes combinacions entre estils que poc tenen a veure entre ells que acaben tenint com resultat quelcom bo i sonorament agradable.

Lluís