Glenn Hughes, definitivament, no podria ser polític... no sap mentir... vist el títol del cd, és obvi que digui que això es un cd de Rock al més pur estil americà? El que se li va oblidar de posar al Sr Hughes al títol és que segurament això sigui lo milloret que ha parit en la seva carrera en solitari.

Cert que hi ha cantants amb la meitat d'anys que ell que arriben al doble d'on arriba ell, però aquesta veu fotuda per l'edat, el tabac, l'alcohol i de segur que excessos i combinacions varies entre tot això i les dones, és una veu que no pot quedar més autèntica sobre uns temes tan rockanrolers.

Temes més lents i altres més ràpids, més que ben combinats, són ideals per aquelles nits que estàs arreglant la moto al garatge, mentre la noia de torn et convida a beure el whisky que deixa caure pels seus pits despullats, tot això il·luminat per un parell de bombetes groguenques de poca potencia...i si no teniu ni noia, ni whisky, ni moto, ni garatge (les bombetes al menys sí, no?)... doncs us compreu el cd i practiqueu l'onanisme mentre imagineu la situació...

Tot i que Mr Hughes demostri en alguns moments que no arriba a més i li costa, arriba on s'ha d'arribar per arrodonir un cd ple de sentiment i autenticitat.

Lluís