Ja fa anys que en Hughes i en Turner s'ho munten junts (a HTP), són a la mateixa discogràfica i treuen els cds alhora. Així que no serem nosaltres qui trenqui aquesta relació tan romàntica i els farem una crítica compartida.

Crec que a ells mateixos els va sorprendre l'èxit d'Htp, i això ha influenciat tant als seus nous cds en solitari com en les dates per a editar-los, fent-los coincidir per a poder treballar junts al nou disc conjunt.

Dic que els ha influenciat la música d'Htp perquè gràcies a això, han descobert la seva millor vessant.

En Turner ha descobert que els seus límits vocals (coneguts sobretot per aquells que l'hagin vist en directe) poden solventar-se si no força tant, i això s'assoleix apropant-se més al rock, tot i que perillosament també s'apropa molt a Htp. "The Usual Suspects" és el seu disc més rocker, segurament més homogeni de principi a fi, i que es gaudirà tant al cd com en directe.

En Hughes per les seves parts, ha descobert que el millor que té és el feeling de la seva veu i el carisma, sempre li ha agradat el blues, i des del seu anterior directe "Soulfully Live in the City of Angels" s'ha apropat tant que ha acabat fent cançons senceres de blues i, sobretot de soul, que resalten aquest feeling vocal del senyor Glenn Hughes.

Rock i feeling per duplicat, més rock a en Joe Lynn Turner i més feeling a en Glenn Hughes.

Lluís