Si busques informació sobre el grup pots trobar que els defineixen com a Heavy Metal a seques, o com a Epic Power Metall.... sigui una cosa o l'altra, a l'any 2008 no és que siguin precisament estils amb massa futur.
El cas és que el dolent acaba aquí, en l'etiqueta, perquè ni tenint al vocalista de Galloglass aconsegueixen cagar-la, és més, des de la primera nota ja sona a bon disc. Traieu-vos del cap el heavy metal dels vuitanta o el power metall edulcorat dels noranta, sí que hi ha cors, però per darrere de la veu i amb força, sense pretendre ser d'eunucs de l'edat mitja. També tenim veu melòdica, veu un xic més trencada i potent, i un parell de veus bastant guturals, a part de la incursió d'alguna veu femenina en moments puntuals (o d'algun pantaló massa ajustat).
Té algun toquet folk i algun tint èpic, però al moure's entre el power i el metall extrem en la base rítmica i les veus, s'allunya d'allò que altres grups ens han fet odiar tant. Sí que potser els temes on deixen a una banda les veus guturals i juguen amb veus melòdiques i cors es distancien en potència i força, però bé, ho compensen temes com “The Raven” que gairebé podríem ficar dins del death metall melòdic (encara que molt, molt melòdic), i que al costat de l'obertura del cd són dos míssils musicals com per a tumbar-te de la cadira.

Lluís