Amb un començament més que prometedor “A Taste Of Extremi Divinity” acaba caient en la constància i monotonia, en el més pesat del més extrem, en l'escassetat d'idees i en la repetició d'una mateixa fórmula, una i una altra vegada, ja no entre diversos àlbums sinó dins un propi LP.
“Valley Of The Damned”, Hang Him High” i “Solar Empire” són els tres primers tracks del disc, i a més són també els tres temes que aporten una mica de qualitat, claredat i sentit a aquest dotzè treball d'estudi de la banda sueca de l'amic Tägtgren. D'aquí cap al final, llevat de puntuals excepcions que fins i tot passen gairebé desapercebudes, el disc es submergeix track a track en una descàrrega constant d'adrenalina que provoca un alliberament de tensió espontània però… res més, sense transmissió, sense connexió, sense un motiu clar pel qual poder jutjar més positivament aquest “A Taste Of Extreme Divinity”. Això sí, si el que un cerca és una descàrrega d'adrenalina, mala ostia i velocitat… en aquest sentit Peter Tägtgren no ens defrauda, però clar, sempre estem alguns per demanar alguna cosa més, sobretot quan sabem de bona tinta que venint d'on ve, podem aconseguir-ho.

Sergi