Segona part de la saga “Something Wicked” de la banda d’en Schaffer. Si fa pocs mesos comentàvem el poc transcendental que ja ens semblava el “Framing Armaggedon”, ara, amb “The Crucible Of Man” almenys tenim alguna cosa (o més aviat algú) de què parlar. Com ja sabíem, en Matt Barlow ha tornat, i com alguns ja hem pogut comprovar en viu, ho ha fet per la porta gran. No només ens ha fet tornar a gaudir amb Iced Earth sinó que ens ha fet (literalment) flipar. D'aquí que l'únic que un gran seguidor del grup (almenys fins a la marxa de Matt) l’únic que esperi sigui el nou disc d'estudi, aquesta vegada amb “La Veu” d'aquesta banda americana. Però precisament el menys encertat és fer-lo debutar amb un disc ja a mig crear (o fins i tot creat del tot), un disc heretat i evidentment pensat per a l'encara recent època de Tim Owens a la veu. Probablement en Matt Barlow ja s'ha trobat el disc fet i únicament s'ha limitat a completar les cançons amb la seva veu. És a dir, que “l'únic” que ha fet és donar-li l'únic toc de qualitat del qual disposa aquest àlbum; la seva veu.
Només podem esperar que a partir d'ara en Matt prengui un xic les regnes del grup i corregeixi el camí musical de la banda, portant-lo a terrenys el més propers possible al “Something Wicked This Way Comes” que encara avui tant ens fascina.

Sergi