Per fi el segon disc d'aquests llatins de a New Jersey, més de dos anys després des del seu anterior i primer cd "Revolución Revolution", temps emprat per la majoria de grups de Nu Metal dur que a Europa eren totalment desconegudes, han tingut temps de treure segons i tercers discos aprofitant la tirada d'Ill Niño, com Spineshank, Chimaira, Killswitch Engage, etc...

Entraren de forma demolidora amb aquell primer cd, fent servir percusions al més pur estil llatí en lloc dels típics samplers per a acompanyar a la base rítmica, i mesclant les lletres en castellà amb les anglosaxones fins i tot en una mateixa cançó.

Doncs bé, han tornat i més agressius que mai, no sé si per a compensar aquell temps perdut, per a competir amb els altres grups, o perquè els han deixat les xicotes, però tenim més veus trencades, temes més potents... per resumir, més mala llet a ritme llatí.

Entre un disc i l'altre, han canviat el guitarra i el percussionista, però no han canviat el so si no és, com he dit, per endurir-lo. Això ja ho vam poder veure amb la doble anticipació que ens van oferir d'aquest "Confession", doncs per una banda va sortir com a single d'anticipi el tema "Te Amo, I Hate You", i per l'altra banda, la cançó que obria la banda sonora de la pel·lícula de "Freddy vs Jason" anomenat "How Can I Live". Doble promoció que ja anticipava el que vindria al cd, el que no hi ve és la recomanació de trucar a una UVI que vingui a casa teva a recollir-te després de posar el disc...