Sembla que la Roadrunner ha deixat escapar a una de les seves principals fonts d'ingressos, havent apostat durant aquest últim any per grups ja en escandalós declivi, es queden sense un dels seus pilars en el metall més actual.
Tot i així, i com a fan del grup em sap greu dir-ho, aquest “Enigma” no ha estat allò esperat d’Ill Niño. Podem tenir dues lectures d'aquest nou disc, o un estancament musical o un cd que és una aturada en el camí, el dir “anem a veure què hem fet fins ara i anem a donar-los-hi als fans un xic de tot això però molt ben fet”.
Aquest “Enigma” és un molt bon cd, amb temes molt ben fets, cadascun competint per ser el que més s'acosti a l'essència d’Ill Niño, amb un gran so i una millor producció. Però no són cançons que ens aportin més que no ens ha aportat la banda al llarg d'aquests últims anys. En escoltar aquest cd m'he sentit satisfet, és una música que m'agrada i em l'han tornat a donar, però a diferència dels seus anteriors treballs, no m'han arrencat el cor i me l’han trepitjat a ritme de tambors tribals cançó rere cançó, simplement m'ha agradat, i encara que m'hagi complagut, crec que tant jo com els fans d’Ill Niño esperem més, volem més i exigim més d'aquest gran grup.

Lluís