Jo que estava buscant fotos a veure amb quin color ens sorprenia en Graham Bonet després del verd pistatxo i el rosa fluorescent dels veistits, i em trobo amb què ja no és al grup, i que hi canta en Curtis Skeleton. A part de sonar-me als Masters del Universo, a poc més em sonava aquest nom, però vaja, se li havia de donar una oportunitat.

A veure, poc ha innovat a la guitarra en Chris Impellitteri, no ens ofereix res de nou, velocitat que no li coneixíem en algunes cançons, però s'està repetint en melodies, riffs i solos.

Aquesta velocitat provoca que cançons com "Destruction" o "The Writings on the Wall" s'apropin més al power metal que no pas al heavy al que estàvem avesats, això junt a què la veu d'en Curtis és molt més melòdica que la d'en Bonet, i, sobretot, menys agressiva, ens porta a terrenys power i, en alguns moments, un xic japis, melodies massa fàcils i felices.

En canvi, tenim cançons com "Hurricane" que mostren més les urpes, són més heavys, on hi veiem que el feeling i la tècnica, tant a les cordes com a la bateria, no es basa en la velocitat sinó en el "savoir faire".

Segurament agradarà a molts amants del metal melòdic o del power, però a mi m'ha decebut una mica, m'esperava (a part dels vestits cridaners) més treball i més força, però vaja, es deixa escoltar molt millor que discos del power actual.

Recomanació de comprar l'edició japonesa amb un bonus track curiós... ho deixo aquí...